MOLÍ FARINER


El cultiu dels cereals
El cultiu dels cereals s’inicià en època neolítica a la Mediterrània oriental. Des d’allà es difongué cap al nord d’Africà i Europa. El conreu dels cereals implica conèixer el cicle de cultiu de cada classe de cereal. Aquest cicle de cultiu determina el període de sembra, la germinació de les espigues i la sega, així com les feines agrícoles que cal dur a terme al llarg de l’any.

L’ús dels cereals. Fonament de l’alimentació
Des d’antic, els cereals han ocupat un paper fonamental en el consum humà. Actualment aporten més de la meitat de les de les necessitats mundials de proteïnes, ja sigui en forma de farina, pa, pasta o cuscussons. Del cereal se n’obtenen també begudes fermentades i subproductes com els segons, el gluten o el midó.

Del gra a la farina. Els primers molins
Per tal de poder ser consumit, el cereal ha de passar per un procés de mòlta que el converteixi en farina. Des de molt antic l’home s’ha dotat d’un seguit d’instruments mecànics per poder moldre els cereals: des dels molins barquiformes neolítics al molí troncocònic romà, passant pels morters i molinetes utilitzats per les comunitats ibèriques.

La força de l’aigua. Moles i rodets
A l’edat mitjana, es produirà la difusió d’un nou tipus de molí que, a diferència dels anteriors, troba en l’aigua la seva principal força motriu: el molí hidràulic. L’adopció del molí hidràulic per part de les comunitats medievals va suposar un augment considerable de la producció de farina, atès que la capacitat de mòlta de les moles d’aquests molins era força més elevada.

El molí del Foix. L’inicia d’una llarga història
L’existència del Molí del Foix es documenta des de principis del segle X. Es tractava d’un petit molí al costat del Foix, entre el gual que travessava el riu i el camí que conduïa a terres musulmanes. Aquest molí fou totalment reformat al segle XIII, moment en què els monjos de Santes Creus optaran per construir-ne un de nou dotat d’un casal de volta gòtica, tres parells de moles i una gran bassa.

Més farina. L’ampliació del molí
A finals del segle XVII, coincidint amb el traspàs de la propietat a la família Macià, es documenta una important ampliació del molí. En aquesta època, per sobre de la sala de moles medieval, es construí un gran espai cobert, sustentat per tres magnífics arcs de pedra. Aquest nou àmbit, de grans dimensions, restava obert a l’exterior per la cara est i fou utilitzat com a magatzem del molí.


Els canvis tecnològics. La roda vertical i la farinera.
Cap a 1829 la família Macià va dur a terme una profunda transformació del molí, convertint-lo en farinera. Daten d’aquest moment, la instal·lació d’una enorme roda vertical i l’allargament de la sala de moles. A partir d’aquest moment, aquesta darrera i el pis cobert superior, passarien a albergar la maquinària necessària per al correcte funcionament de la farinera.

De farinera a celler. El camí de l’oblit
Cap als anys trenta del segle XX, el molí del Foix va abandonar definitivament l'activitat molinera, i els seus propietaris van optar per condicionar-lo i convertir-lo en vivenda i celler. A l’antiga sala de moles s’hi instal·là una premsa i quatre cups de vi, i el pis superior fou habilitat com a habitatge. Als anys cinquanta, la fesomia d’un i altre pis restava totalment desfigurada per diversos dipòsits de vi.


 
 De l’oblit a la recuperació. El molí des d’avui
La fesomia actual del Molí del Foix és el resultat d’una bona colla d’esforços. Des que el 1995 el molí passés a mans municipals, han treballat en la seva rehabilitació la Casa d'Oficis "El Molí-Castellot" i el Taller "La Vinya". Simultàniament es van dur a terme tasques d’investigació documental i arqueològica. Amb la inauguració del Jardí Botànic i l’obertura de l'Aula de Natura el 2002, el Molí del Foix ha esdevingut un important centre de dinamització cultural del poble.